L'Assemblea Andreu Puigbò neix de la voluntat de treballar per un poble actiu i participatiu. Proposem canvis en aquest model social que considerem immòbil, abandonant aquest estancament de tipus burocràtic, polititzat i gens proper a la ciutadania, per fer de Sils un poble actiu i amb esperit propi. El següent escrit és una crítica a aquest vell sistema d'ambigüitat de la màxima institució local en el tema nacional i social que vivim aquests últims anys.
SILS, CATALUNYA???
L'art de caminar pel damunt d'un cable/corda tensada en un lloc elevat s'anomena funambulisme. Aquest tipus d'art pot ser dut a terme, o bé per grans coneixedors d'aquesta tècnica o bé per grans tacticistes polítics. Aquests dos grups tenen en comú que es valen de l'equilibri com a únic recurs.
El grup de grans tacticistes polítics, és amb el que més habilitat compta, suma en aquest art, unes dificultats insalvables per qualsevol funambulista.
Primerament, es pretenen mantenir al cim de la corda valent-se de les posicions menys plàstiques i menys ortodoxes que s'han vist mai en el món de la faràndula, tot i això, sense cap pronòstic solen aguantar-s'hi al damunt.
La segona dificultat requereix encara més coneixement d'aquest art, es tracta d'entre fimblejada i fimblejada de corda, intentar col·locar-hi al damunt un sofà. D'aquesta manera pot seure i observar el públic que assisteix a l'acte. Oblidant que aquest ha pagat per veure l'espectacle del funambulista.
Aquest és el diagnòstic de la política actual i també del de la política seguida en el nostre ajuntament, sobretot en clau catalana. Els silencs, el públic de baix, que hem pagat una entrada per contemplar l'espectacle, entre crits i aplaudiments hem aconseguit que l'Ajuntament com a bon fonambulista que és, aconsegueixi fer una pirueta mai vista al cim d'una corda, encara menys vista al cim d'una corda socialista. Entre tintirintina i tintirintina l'Ajuntament s'ha sumat als gestos de la ANC, entrant a l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) això sí, per gran part del públic assistent aquest gest al cim de la corda va ser massa improvisat, gens gimnàstic i encara menys natural, potser és un moviment gens propi d'aquest govern.
Alguns diuen que aquest número havia de ser inclòs si o si a l'espectacle, per tal de mantenir l'equilibri. Resulta que als pobles del voltant ja l'havien incorporat en el seu espectacle des de feia temps. Ara bé, a Sils ja seria anar massa lluny publicitar-lo en els seus cartells.
El cas és que hi ha públic temerari que demana uns gestos més evident, un suport institucional i una gestualitat més clara i més descarada, sense complexes ni vergonyes . Els de baix volem estar orgullosos de la col·laboració del nostre fonambulista públic en un acte tant important com el de la Via Catalana. Volem que la nostra institució ens faci ser partícips del record col·lectiu del Tricentenari, que ens fa reflexionar com a poble i com a col·lectiu que habita en una terra carregada d'història. Actes els quals no només evidencien el dret de tota persona, col·lectiu o minoria a “decidir” sinó també ens apropa al “dret a recordar”, el dret que tenim tots a retrobar-nos amb els nostres, amb la memòria històrica i fer-li un just homenatge, per així en un present i en un futur mantenir vives les nostres arrels i mantenir intacte la nostra particular visió dins d’aquest món.
Potser molts dels assistents a l'espectacle demanem massa a aquests funambulistes amb manca de cintura, però sabem que la solució no passarà pas per deixar el nostre futur a l'incertesa, a l'atzar o a la indefinició.
I així ens acostem a el dia somiat pels somiatruites, dia on no existeixen mitges tintes, un dia clau no només com a país sinó també com a poble, nosaltres en som els fonaments. S'acosta el moment de convèncer al funambulista que abandoni l'espectacle, es situï a peu pla i avanci juntament amb nosaltres a pas ferm i decidit. I així un dia estudiarem que un públic de somiatruites il·lusionats i amb propostes amb un crit en uníson va aconseguir molt més que no pas molts aixafa-guitarres i caçarecompenses junts.
0 comentarios:
Publicar un comentario